No es tractava de justificar cap tipus de violència específica però si poder fer una classificació funcional, per poder comprendre millor els factors precipitadors de cadascuna de les situacions.

Amb el pas del temps, s'ha anat substituint aquest concepte per violència innecessària, violència no funcional, violència injustificada o vandalisme, segons quins siguin els autors de la mateixa.

Malauradament la violència, gratuïta o no, segueix formant part de la nostra vida quotidiana. Violència innecessària i injustificada sempre, vingui d'on vingui, la protagonitzi qui la protagonitzi. Violència que porta molt patiment i que de vegades MATA.

La violència constitueix una de les xacres més grans de la societat actual. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) alertava en el seu informe 2006, que la violència entre les persones era la causa d'aproximadament 850.000 morts l'any. Concretament a Mèxic, des de 2006 fins 2009, han mort 1.200 menors d'edat (del total de 28.000 persones) a causa de la violència exercida pel crim organitzat[2].

Un altre estudi, Small Arms Survey[3], afirma que per causa de la violència (dades 2008), de 800.000 morts per criminalitat l'any, 500.000 es produeixen en "països sense guerra".

A l'Estat espanyol, entre 2003 i 2011, han mort 539 dones per violència de gènere. També 140.000 nens i nenes pateixen violència a les seves llars[4]. La família és un nucli de violència molt important en la nostra societat. Infants que diuen que els seus pares els peguen amb freqüència. Dones que pateixen violència de gènere i llurs fills i filles són receptors de les seves conseqüències. Infants i adolescents que viuen i creixen en entorns violents i que per extensió, la violència, també els afecta de manera més o menys directa.

En termes generals, afirmem que hi ha violència quan algú sotmet a una altra persona als seus desitjos i voluntats per considerar-la inferior i per creure's amb el dret i la justificació per fer-ho. Identifiquem situacions de violència amb la utilització de la força, del domini, de la invasió, de l'obligació i de l'abús de poder d'unes persones cap a les altres.

El no reconeixement de l'altre com una persona amb els mateixos drets i deures, la no acceptació de les diferències, provoca dubtes, desconfiança, malestars, manca de diàleg, intolerància i, com a conseqüència de tot això, conflictes i violència.

De manera descriptiva s'entén la violència com aquelles conductes intencionals que utilitzen l'ús de la força, la intimidació, la coacció moral, en contra de la voluntat de qui las rep i que provoca en la persona o persones objecte d'aquestes accions violentes, por i patiment sobre elles mateixes, les seves famílies o sobre les seves propietats.

De vegades resulta difícil definir la violència. La violència es percep i es defineix en funció dels valors i de les dinàmiques que regeixen el grup social i cultural de referència. En aquest sentit, té una conceptualització molt subjectiva i és per això que determinades situacions resultin violentes per a unes persones i més tolerables per a altres.

La violència no és innata, es construeix a partir de la socialització que realitza cada cultura mitjançant els seus agents de socialització: la família, l'escola, les amistats, els grups socials, els mitjans de comunicació, etc. Una personalitat violenta es va formant amb la interacció entre les característiques personals i l'ambient.

Aquesta violència es manifesta de moltes maneres diferents: violència estructural, violència política, drogues, incivisme, cossos de seguretat, conflictes bèl·lics, fanatismes, abusos sexuals, violacions, pederastes, prostitució, maltractaments físics, psicològics i emocionals, explotació laboral, corrupció, assassinats suïcidis, racisme i xenofòbia, segrestos, terrorisme, entre altres.

Sabucedo i Sanmartin (2007)[5], classifiquen les formes que adopta la violència, per a la seva reflexió, el seu estudi i la seva intervenció, en els següents blocs: context familiar (violència intrafamiliar contra la dona, violència intrafamiliar contra les criatures, contra les persones grans); context escolar (violència entre iguals, assetjament escolar o bullying); context laboral (assetjament psicològic en el treball o mobbing); context polític (violència política, terrorisme, genocidi i altres violències de grup); context comunitari (delinqüència juvenil, crim organitzat, psicòpates i assassins en sèrie); context cultural (violència i mitjans de comunicació, cultura i violència).

S´ha de tenir molt present que qualsevol acte violent, és una conducta que respon a algun símptoma o causa. Hi ha diferents teories explicatives que des de fa més de cent anys s'han apropat al fenomen de la violència. Una característica comuna a la que arriben la majoria de les teories explicatives, és que les persones que practiquen o que utilitzen la violència per a comunicar-se i relacionar-se amb els altres tenen un "baix nivell a la frustració".

Cada teoria intenta justificar des de la seva conceptualització, les raons compensatòries que troben els individus per superar aquesta frustració. Les teories explicatives clàssiques es poden classificar en: teories biològiques; teories psicològiques i psicoanalítiques; teories sociològiques; teories psicosocials.

Des de la perspectiva educativa la teoria que resulta més significativa, és la de l'aprenentatge social (emmarcada dins les teories psicosocials). Algunes teories van més enllà de trobar l'explicació a la violència i cerquen arguments en les teories de la no violència i d'educació per a la pau, destacant els beneficis que comporta saber fer front a la violència i disposar d'alternatives que no siguin estrictament respostes violentes.

Si reprenem el tema de la frustració, hi ha un veritable xoc entre el nivell estructural, cultural i personal, que porta a moltes persones a intentar arribar als estàndards de felicitat, bellesa, prestigi, poder, etc. que diàriament ens arriben pels mitjans de comunicació i la publicitat. Els canvis constants i accelerats a la nostra societat tenen una gran incidència en els diferents contextos de socialització (dificultat d'assimilació, desorientació, pressa, hiperactivitat, etc.), si a més s'afegeix el qüestionament a les autoritats tradicionals (família i escola) i la sobrevaloració d'uns estils de vida marcats pel consum i el viure perillosament, la conclusió és que s'ha tocat fons.

A tot això, s'ha d'afegir unes perspectives de futur incertes, amb dificultat de predir a partir de "les anàlisi clàssiques". El futur té una importància essencial en la nostra vida diària i resulta difícil intentar construir un món nou i millor, a partir d'un sistema de creences antic.

Hem de pensar quins valors predominen avui? i quins valors volem aconseguir? Valors pel quals paga la pena treballar, valors ètics universals: la responsabilitat, el respecte, la solidaritat, la justícia i l'honradesa. D'aquests valors deriven uns compromisos bàsics per a la convivència humana.

La nostra vida, la nostra història personal i social, es va escrivint segons els valors que triem, adquirim i practiquem.